Música

CRÈDIT DE SÍNTESI 3r ESO MÚSICA

1.      Escolteu atentament les quatre versions d’un poema de Joan Oliver. (Pere Quart)

-Lluís llach

-Ovidi Montllor

-Immigrasons

-Carles Belda

2.      Busca aquest poema i adjunta’l al bloc. Busca informació sobre el poeta (selecciona les dades més importants i adapta-ho a les teves paraules)

-        Joan Oliver es feia anomenar Pere Quart. Va néixer el 29 de novembre del 1899 i va morir el 18 de juny del 1986.

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una marededeu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’enyorança

ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

3.      Explica la instrumentació de cada una d’aquestes versions.

Lluis Llach: un violoncel

Ovidi Montllor: una guitarra

Immigrasons: piano, bateria, guitarra elèctrica, guitarra, violí

Carles Belda: un acordió

4.      Quina d’aquestes versions us ha agradat més? 

Lluis Llach, ja que la interpretava amb molta ànima i m’ha arribat al cor.

5.      Quina d’aquestes versions creieu que s’adequa més a l’esperit que devien sentir els exiliats (quina transmet més el sentiment que tenien els que marxaven de la seva terra)?

Ovidi  Montllor, perquè tracta els sentiments tristos que s’adeqüen en aquell període.

6.      Busca informació sobre el violoncel·lista Pau Casals, des una síntesi de la seva vida i inclogui el recorregut que va fer a l’exili. Quina/es de les seves interpretacions en públic són més recordades? Quina cançó interpretava? Busca algun vídeo sobre aquest esdeveniment i penja’l al blog. Per què creus que estava tan emocionat?

Davant d’aquesta situació, a final del mes de gener Pau Casals se n’anà a l’exili amb el ferm propòsit de no tornar fins que es restablís la democràcia a Catalunya i a Espanya. Els primers anys d’exili (1939-1957) resideix a Prada de Conflent (Catalunya del Nord, França) i, des del 1957, a Puerto Rico, terra natal de la seva mare, on va morir el 1973, als noranta-sis anys.

Després d’un intent frustrat de marxar a Amèrica, Pau Casals retornà a Prada, on va patir la cruesa de l’exili. Casals i la família Alavedra vivien sota la vigilància constant dels nazis.

A la fi del conflicte, el juny de 1945, va ser convidat a tocar a Anglaterra, on no havia tocat des de feia sis anys. Amb les victòries dels aliats, l’esperança de Pau Casals, com la de molts exiliats, augmentava i, a l’octubre, va iniciar una gira de concerts per Anglaterra.
Les actuació més recordada ès la del pesebre.

L’inici de la Segona Guerra Mundial, el setembre del 1939, empitjorà la situació.                     Interpretava el cant dels ocells, estava emocionat perquè recordava el passat i sentia molt la cançó.

Fet per Talia Person 

13/03/2014

Document audiovisual

1) When did they open the border in order to let the refuges settle down? 

They opened the border on 6^th February of 1939.

2) How many Kilometres did they walk before they get to the border? 

They walked 30 km before they got to the border

3) Who were the responsables for guarding the refugees?

The Senegalese and the Gendarmes.

4) Why didn't the inhabitants of Argelés hels the refugees? 

Some of them yes , but later they were obligated to shut inside..

5) What did they do to put up with the low temperatures? 

They sat next to each other to transmit heat and they covered themselves with a blanket and they built cabins.

6) Which were the most common diseases? 

The most common dieseases were lung diseases, the dysentery, pneumonia ,scabies, louses,conjunctivitis….

7) What did they do to get some bread?

 They couldn´t do anything .They waited in a line in different lorries to get some of bread.

8) What did chamois and his friend do? 

They recorded the reality of the beaches.

9) Did the refugees trade in?What did they sell? 

Yes, they did cigarettes , clothes and food .

10) Why did some women prostitute themselves?

To get medicines, food and clothes. 

11) How were these women punished? 

The gendarmes punished the women's by making them rotate on a stick.

12) What did the Republicans do in order not to get bored?

They talked and met with the people of the village.

Néixer a la maternitat d'Elna

CRÈDIT DE SÍNTESI: BIOLOGIA-GEOLOGIA                          

1        

    1.  Investigueu com ha de ser l’alimentació d’una dona durant l’embaràs. Expliqueu quins aliments no poden faltar en la dieta d’una dona embarassada per assegurar un bon desenvolupament dels fetus i justifiqueu la vostra elecció explicant quins són els nutrients essencials que aporten aquests aliments.

Ø  Tenir cura de la qualitat per sobre la quantitat, consumint amb moderació greixos saturats, així com sucres simples, cereals integrals, llegums, fruites, verdures, carns magres, lactis baixos en greixos i altres.

Ø  Dieta fraccionada: consumir petits volums de menjar entre 5 i 6 vegades al dia afavoreix la digestió i evita la pesadesa, l’acidesa i la inflor de l’embaràs.

Ø  Cal menjar coses que continguin ferro, calci i iode. Àcids grassos omega 3 i vitamines com l’àcid fòlic.

2. Elaboreu una dieta setmanal correcta per a una dona embarassada.

3.   Creieu que a la maternitat d’Elna es proporcionava a les futures mares exiliades una dieta adequada? Justifiqueu-ho.

Si, perquè el menjar era més abundant però senzill i sà, amb vitamines, carn, pollastre,          verdures, llegums, fruits.

4. Compareu les condicions de vida del camp de concentració d’Argelers i els aliments que rebien les donde embarassades en aquest camp amb les condicions que es trobaven en  arribar a la maternitat.

Camp de concentració d’Argelers l’índex de mortalitat de les criatures era del 95%.              La dieta  era escassa i es basava en: llenties, bacallà salat (que no es podia ni menjar) i l’aigua no era potable.

En canvi a M. l’Elna l’índex de mortalitat de les criatures disminueixen ja que les mares estaven completament nodrides.

5. Els nens que vivien en camps d’exiliats patien desnutrició. Explica en què consisteix aquest trastorn alimentari.

No ingereixen molts nutrients. Això fa que el metabolisme vagi a les reserves a buscar nutrients. Perds energia i t’aprimes.

6. El text anterior fa referència a diferents problemes d’higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls, sarna i disenteria entre altres. Comenta en què consisteixen i explica quines eren les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes sanitaris.

Polls: Els polls són paràsits que afecten al capdavant de les persones, són molt freqüents, afecten predominantment a nens d’entre 3 i 10 anys i als seus familiars.

Sarna: La sarna o escabiosis és una malaltia de la pell, causada per un àcar, que es pot contagiar amb facilitat. Encara és una malaltia bastant comuna arreu del món.

L’habitual és que sorgeixen petites epidèmies dins d’una mateixa família, ja que l’àcar es transmet per contacte directe amb una persona infectada.

Disenteria: La disenteria és un trastorn que es tradueix en una inflamació de l’intestí, que normalment ataca al còlon i produeix diarrees que contenen mocs i sang. Pot causar la mort si no es tracta adequadament. La malaltia es contagia a través d’aliments o aigua contaminants o per contacte físic.

7. Cerca dues fotografies  de la Maternitat d’Elna. Fes una comparació de les condicions de vida en ambdós indrets.

Camp d’Argelers

   

 • En el camp d’Argelers les condicions de vida eren horribles, inhumanes. La gent moria constantment per falta de menjar i sobretot d’aigua. La higiene era pèssima, la gent no tenia res mes del que portava a sobre. Dormien a la sorra sense un llit, sense mantes, sense res...

Maternitat d’Elna

                   

• En la maternitat d’Elna, per les dones que del camp passaven en allà, era un paradís. En allà tenien, un llit, menjar, aigua, higiene.. Tot i més del que demanaven. Gràcies a l’Elna molts nens varen sobreviure, i van néixer sans. Les dones no eren completament felices, ja que la seva família estava en el camp, no es podia saber si ja eren morts o estaven sofrint, això si de tornar al camp ni ho pensaven.

8. Quants nens i nenes van néixer a la maternitat d’Elna? Quants d’aquestes haguessin sobreviscut en cas d’haver nascut al camp de refugiats?

Van morir 597 nens/es.

No haguessin sobreviscut casi ningun nadó.

9. Consulta els noms dels nens i nenes nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara aquestes persones si encara són vives?

Hi ha una nena que ha nascut el mateix dia que jo, el 21/02/40 es diu Josefina P.

Ara te o tindria 74 anys.

10. Selecciona dos petits fragments del llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d’Argelers i a la d’Elna i utilitza-les com a comentari de les il·lustracions que has cercat a l’activitat 7.

“El menjar semblava fet expressament per fer-nos patir més: llegums secs i bacallà salat. No teníem  aigua potable, només una font allunyada fora del camp, privilegi per a qui tenia permís per sortir. La resta bevíem d’unes bombes d’aigua situades a vint metres del mar. L’aigua sortia salada, no era potable i això ens va ocasionar molts problemes. Gairebé tots vam patir trastorns intestinals greus, amb diarrees terribles, i sense latrines. Tothom agafava una manta i corria fins a l’aigua per anar de ventre. Era un espectacle desolador.. La disenteria va provocar moltes morts. La gent s’escolava a la sorra..”

“La sarna, els polls, la sorra dina que s’escolava pertot arreu, a la roba, al menjar, als ulls.. El fred, la tramuntana i aquella grisor de la nostra vida”

Fet per Talia Person.

Xerrada Assumpta Montellà (Dilluns)

La professora Assumpta Montellà ens va explicar detalladament com va recopilar informació i els mètodes que va fer servir per integrar-se amb la gent gran. Algunes de les coses que ens van impactar més van ser que les dones embarassades tenien als seus fills en la sorra,sense cap ajuda de ningun metge, i que la mortalitat dels nadons entre que neixen i arriben als 10 anys es del 95%,això es deu per alguns factors com ara les condicions climatològiques o la falta d'aliments(desnutrició),ja que les famílies no tenien res per a donar-lis als seus fills.
També una altre detall que ens va commoure va ser que les dones per aconseguir medicaments,només medicaments, anaven a les reixes a prostituir-se amb els soldats. Realment la professora Montellà ha realitzat una gran labor i ha investigat bastant,ens ha semblat una xerrada molt interessant i ens sentim afortunats per haver nascut anys després. 

Llengua Catalana

1· Realitzar una fitxa sobre algun dels autors següents,prenent com a model la que hem fet a classe:

FITXA D’AUTOR/-A
AUTOR	Agustí Bartra i Lleonart
BIOGRAFIA	(Barcelona,1908 – Terrassa 1982) Va néixer a Barcelona,i va creixre en la ciutat catalana de Sabadell,poc després tornà a Barcelona on entrà a treballar en un magatzem tèxtil. Al 1934 va guanyar un concurs de contes i començà a col·laborar a “Amic” i “Meridià”. Va participar en la guerra civil espanyola a favor dels republicans i s'exilià al 1939,que també va passar per diferents camps de refugiats. A París conegué a Anna Murià amb qui es casaria i tindria dos fills. L'any 1940 va emigrar a la República Dominicana,que després pasaren per Cuba i Mèxic,on es va quedar a viure i va fundar la revista “Lletres”. Al 1970 tornà a Catalunya i es quedà a Terrassa on va morir el 8 de juliol de 1982.
BIBLIOGRAFIA	http://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Bartra_i_Lleonart http://www.bartramuria.cat/bartra/index.cfm http://www.joanducros.net/corpus/Agusti%20Bartra.html
VALORACIÓ PERSONAL	Agustí Bartra es un gran escriptor que per culpa de la guerra civil no el coneix molta gent,crec que els catalns tindrian que haver gaudit dels seus grans llibres com ara l'oasi perdut o ecce homo entre tants. Ha guanyat bastants premis com el de Carles Riba de poesia,o la creu de Sant Jordi o el de fill Adoptiu de Terrassa. Com tants altres escriptors catalans i no catalans,va passar per Argelers,també va passar per Sant Cebrià i Agde.

2·Ara agafa un mapa d'Europa o mundial i dibuixa l'itinerari de l'exili que va seguir el personatge del qual has fet la fitxa en l'activitat 1.Marca el nom de les ciutats més importants per on va passar i,en últim lloc,com a destí final,allà on va morir. 

Va néixre a Barcelona,va pasar part de la seva infància a Sabadell,va tornar a Barcelona i es va exiliar a Sant Cebrià.

Després de exiliar-se a Sant Cebrià, va anar al camp d'Argelers a França.

Acontinuació va anar al camp d'Agde,a prop de Montpellier.

I com a última ciutat europea va anar a Roissy-en Brie(París) on va coneixre a Anna Murià,amb qui es va casar i va tenir dos fills.

Com tants altres exiliats,al 1940 va anar a Sud-Amèrica,a la República Dominicana.

També,va pasar per Cuba i Mèxic,en aquest últim país s'hi va fixar indefinidament.

Abans de retornar a Espanya,va viure als Estat Units tres llargues estancies (1949-50, 1961 i 1963).

Al 1970 retornà per fi a Espanya,concretament a Terrassa,on va morir 12 anys després.



3·Una de les publicacions en llengua catalana més importants de l'exili fou,com ja saps,Quaderns de l'exili. Accedeix-hi en la seva versió en línia i contesta aquestes preguntes(entre parèntesis se t'indica l'any i el número de l'exemplar que has de consultar per trobar la informació que s'et demana):

·Explica quins foren i en què consistiren "Els últims dies del president Companys", segons l'escrit de Manel Companys a la seva neboda Maria,filla del president.Quin aspecte t'ha impressionat més?

Els últims dies del president van ser del dia 3 d'octubre fins al 15 que es quan la Guàrdia Civil va fusilar-lo juntament amb més republicans.
El aspecte que m'ha impressionat més es que estigués tan tranquil en tot moment,quan algú en el seu lloct
estaria plorant i suplicant.

·Quina importància té per a la literatura catalana l'aparició a la Universitat de Colúmbia(USA) del Dictionary of Modern European Literature ?

Té molta importància perque fou estudiada amb tota amplitud.

·A quina muntanya catalana es refereix l'article "El nostre Sinaí" ? On és l'autèntica muntanya del Sinaí ? Per què creus que s'estableix aquesta comparació entre les dues muntanyes ?

Es refereix a la Montserrat,que està a Barcelona.
L'autèntica muntanya Sinaí es troba a Egipte,a prop d'Asia.
S'estableix comparació perque les dues montanyes tenen un significat religiós.

Castellano

ANTONIO MACHADO, UN POETA EXILIADO

El poeta sevillano Antonio Machado, se exilió en noviembre de 1936, con su anciana madre. Él era republicano, y por ese motivo tuvo que exiliarse en la Guerra. Nació en Sevilla el 26 de julio de 1875, cómo nombre de Antonio Cipriano José María Machado Ruiz, era el segundo hijo de los cinco hermanos que eran. En 1883, el abuelo de Machado fue nombrado profesor de la Universidad Central de Madrid, al cual toda la familia se trasladó a Madrid y Machado pudo acabar sus estudios allí. En 1889 Antonio Machado decide empezar el bachillerato en dos institutos diferentes. Por razones económicas, tuvo que interrumpir sus estudios ya que la muerte de su padre afecto mucho. Al cabo del tiempo se casó con Leonor que murió de tuberculosis en 1912, entonces Machado cogió una gran depresión y se trasladó a Baeza dónde ejerció de profesor de francés en una Universidad. De momento iba todo bien, hizo nuevos amigos… Hasta que llegó la guerra, dónde tuvo que coger su anciana madre, sus cosas y comenzar a exiliarse por nada más ser republicano. También se puso al servicio de la República. En noviembre 1936 fue avacuado con su familia a Valencia.En 1938 Antonio Machado es evacuado hacia Batcelona,este se alojado en Barcelona en el hotel Majestic, pero las tropas franquistas se dirigieron a Barcelona. El 25 de abril de 1938 la familia Machado abandona las dos habitaciones del hotel y se instalan en la Torre Castanyer, también en Barcelona. El 22 de enero de 1939 a las tres de la madrugada Antonio y su familia decide abandonar Barcelona e ir con un convoy hasta la frontera de Francia. Al alba del lunes 23 de enero atravesaron Girona bajo los bombardeos. Se alojaron en una masía cuyo nombre es Can Santamaría, en Reset. El grupo en el que iba quedo inmovilizado durante cuatro días debido al mal estado de las carreteras y su inseguridad. Cuando recibieron la noticia de la caída de Barcelona el jueves 26 de enero, la misma noche prosiguieron el camino en varios vehículos. Antonio fue condujo con una ambulancia junto con su familia, llegaron hasta el Mas Faixat, allí pasaron la noche, también se les sumo un tercer grupo de intelectuales. Retomaron la marcha al alba del día 27 de enero llego a la frontera, allí podían observar la cantidad de refugiados, por esa razón las carreteras estaban colapsadas. Cogieron un tren dónde pasaron la noche sin calefacción, por la mañana al llegar tomaron un tren para ir a Perpiñan o a París. Perpiñan ofreció ayuda a Machado y le recomendaron que se fuese a París.    Seis días de viaje llegan a Portbou. El 28 de enero la familia Machado, Antonio y su madre, llegan a colliure y se instalan en una pensión llamada Bougnol-Quintana. Pero por desgracia al mes siguiente al llegar a Colliure, el 22 de febrero de 1939 a los 63 años Machado fallece por la enfermedades de la guerra. Tres días después su madre también fallecía. ¿Que se hizo de sus hermanos? Manuel y Francisco regresaron a España y José se fue a Chile. Antonio Machado dejo escrito en un papel en su bolsillo sus últimos versos de su último poema que dicen así “ Esos días azules/Y este sol de la infancia”. 

Antonio Machado y su mujer Leonor                                                      Antonio Machado

ENTREVISTA A ANTONIO MACHADO

• ¿Afectó su carrera profesional, las circunstancias del exilio?

Si, ya que cuando la guerra empezaba a darse por perdida tuve que dejar mi trabajo de profesor rápidamente, coger mis cosas e ir a buscar a mi madre.

• ¿Como reaccionastes al saber que se había iniciado una guerra?

Pues no reaccioné immediatamente, sino que me quede parado sin saber que tenia que hacer, sin luchar o huir. El problema era que no sabía como huir ni como luchar.

• ¿Cuál ha sido el último poema que has escrito? ¿Fue antes, después o durante la guerra?

El último poema que he escrito ha sido "La tierra de Alvargonzález y canciones de alto Duero" lo escribí durante la guerra en el 1938.

• ¿Cómo fue el recorrido que hicistes? ¿Cuánto tardastes des de el lugar que estabas hasta a la frontera?

Salí des de Barcelona y mi dirigí a Colliure. El recorrido que hice primer cogí un autobús con mi señora madre y luego el autobús nos dejó a Girona y fuimos por los caminos rocosos del bosque. Tardé unos dos días en llegar a Colliure, ya que descansamos muy poco para llegar cuánto antes a la frontera francesa.

• ¿Costo cruzar la frontera de España-Francia?

Cómo ya dije antes estuve casi tres dias en llegar a Francia y cuando llegamos a la frontera nos encontramos un montón de gente deseperada para poder entrar, por suerta para mi y mi madre y por desgracia para los otros a mí los soladados me reconocieron y me dejaron entrar a mí y a mi madre sin problemas, pero la verdad me supo muy mal que me dejaran pasar a mi siendo quien soy un poeta reconocido y no a la otra gente que eran anónimas ni a sus hijos.

• ¿Volverás a España?

No tengo pensado volver por que aqui llevo ya viviendo muchos años y este es mi casa y aquí me quedaré.

• ¿Tardastes mucho en reencontrarte con tu hermano?

Si, tardé ocho casi nueve años, pero con mi sobrina nada mas tardé unas semanas, por que ella vino antes con unas colonias para niños.

• ¿Por qué té exiliastes en Francia y no en Andorra?

Porqué a Francia tenia más posibilidades de rehacer mi vida que no en Andorra. Y además estaba más cerca y era más fácil llegar.

• ¿Por qué dejastes tu patria?

Porqué mi manera de pensar era diferente que Franco, y por lo tanto mi vida corría peligro, mucho peligro.

• ¿Qué hicistes durante el periodo de la guerra?

Lo primero dejar mi trabajo e ir a Francia.

• ¿Cómo te sentistes respecto a la guerra?

Me sentí mal porqué una guerra es muy dura y muy cruel y solo hay vencidos y vencedores.

• ¿Qué dejastes atrás?

Dejé atrás todo lo que había conseguido en toda mi vida, mi casa, mi trabajo, mis cosas.

• ¿Qué recuerdos cogistes de tu tierra natal?

De mi tierra cogí fotos, joyas y alguna pieza de ropa, todo ello en una pequeña maleta que la verdad me costó mucho trabajo llevarla conmigo.

Cultura Clàssica

1·Llegeix el text seguent i respon les preguntes que hi ha a continuació:

a) Per què a Bel·lerofont va haver d'exiliar-se ?
Perquè va matar a un home accidentalment.
 
b)Qui era Estenobea i de què culpava a Bel·lerofont ?
Era la dona de Pretos i el va culpar de seduir-lo,que era mentida.

c)Com era la Quimera ?
Era un monstre amb tres caps i treia foc per la boca.

d)Qui era Pegàs ?
Pegàs era un cavall alat i volador engendrat per Posidó.

e) Qui va provocar la mort de Bel·lerofont ?
Va ser Zeus,que el va precipitar tirant-li un llamp.

2·Busca,al dossier de mitologia,el mite d'Èdip rei i intenta resoldre la següent creuada:

HORITZONTALS                                                                                

2-Personatge que lluità contra Tebes.   
Polinices.

                                                                                
4-La millor germana del món.       
Antígona. 
                                                                             
6-Autor de la tragèdia "Èdip rei".
Etèocles.                     
                                                           
8-Què va foradar-se Èdip ?                                                 
Els Ulls.
                                                                                  
10-Cunyat i tiet d'Èdip.                                                          
Creont.
                                                                                    
11-Monstre mig dona mig lleó.                                            
Esfinx.
                                                                                      
12-Germana d'Antígona.
Ismene.    
                                                                                                                    
13-Estimat cosí d'Antígona                                                         
Hèmon.                                                                                     

VERTICALS

1-Mare i alhora esposa del seu propi fill.
Iocasta

3-Esposa de Creont.
Eurídice.

5-L'oracle predilecta de tots els grecs.
Delfos.

7-Ciutat on va exiliar-se Èdip.
 Atenes

9-Va ser assassinat pel seu propi fill.
 Laios.

10-Ciutat on va créixer Èdip.
 Corint.

13-Quin és l'ésser que pel matí camina amb potes,al migdia amb dues i a la nit amb tres?
Home.